Una invitación a lo escénico. El arte 'irregular' de Joan Brossa

Ainize González García.

“Una invitación a lo escénico. El arte irregular de Joan Brossa.”

Ensayo/Error. Arte y escritura experimentales en España (1960–1980).
Ed. Juan Albarrán Diego y Rosa Benéitez Andrés.
Hispanic Issues On Line 21 (2018): 122–135.


enlace

Publicitat dels anys 60 i 70 a "Cavall Fort"

núm. 49, juliol 1965

Creada amb el propòsit d'oferir a nens i joves una publicació que fos estimulant, didàctica i que estigués redactada en llengua catalana, la revista Cavall Fort i els seus continguts -còmics, tires còmiques, contes i narracions, articles de divulgació, notícies, passatemps, manualitats, concursos...- han entretingut a diverses generacions de nens des de la seva aparició fa més de 55 anys, en ple franquisme, el desembre de 1961. Molts van descobrir la màgia de les historietes a través d'ella i, en molts casos, va ser primordial per a impulsar en nenes i nens l'interès per la lectura, la literatura, la ciència, la història, el teatre o l'art.

Doncs, revisant recentment números dels anys 60 i 70 de Cavall Fort per a un futur text, ens ha cridat molt l'atenció el tema dels anuncis publicitaris que s'inserien a les pàgines de la revista. Publicitat que, en alguns casos, patrocinava algunes historietes còmiques, suposem que per sufragar els drets de publicació i la traducció d'aquestes (amb manifesta inclinació per traduccions de bandes dessinées de l'escola francobelga), o que, en general, servia per finançar el conjunt de la producció i del tiratge de la revista.

Hem seleccionat alguns anuncis publicitaris com a exemples per veure com es publicitaven les marques en una revista com Cavall Fort -algunes de manera molt singular- i com a recordatori nostàlgic de diversos productes, alguns encara de consum, altres ja desapareguts.

Nacho García M.

núm. 50, agost 1965

núm. 58, desembre 1965

núm. 66, abril 1966

núm. 81, desembre 1966

núm. 100, agost 1967

núm. 134, octubre 1968

 

     núm. 146/147, abril 1969

  

   núm. 180/181, agost 1970

núm. 163/164, desembre 1969

núm. 163/164, desembre 1969

núm. 178, juliol 1970

núm. 180/181, agost 1970

núm. 393/394, desembre 1978

 

 núm. 190/191, desembre 1970

núm. 244, gener 1973

núm. 281, juny 1974

núm. 353, abril 1977

núm. 368/369, desembre 1977

núm. 376/377, abril 1978

núm. 393/394, desembre 1978

núm. 409/410, agost 1979

Jean-Yves Jouannais: paisajes, ruinas, guerras. Dos textos

Topographies de la guerre
Steidl / LE BAL, Göttingen, París, 2011.

Catálogo de la exposición homónima presentada en el centro de exposiciones LE BAL, París, del 17 de septiembre al 18 de diciembre de 2011. Comisariada por Jean-Yves Jouannais y Diane Dufour.

Texto de Jean-Yves Jouannais.
Con obras de: An-My Lê, Paola de Pietri, Jo Ractliffe, Donovan Wylie, Harun Farocki, Jananne Al-Ani, Till Roeskens, Walid Raad, Eyal Weizman y Luc Delahaye.

Les œuvres photographiques ou vidéos réunies dans cette exposition laissent délibérément hors cadre l’affrontement, le corps, la chute, la blessure, la mort. Toutes réalisées depuis 2000, elles ont donc en commun une ambition documentaire déclarée, manifeste : le parti pris d’une totale désincarnation de la guerre et, de ce fait, une focalisation sur les sites, les positions, les espaces géologiques ou construits. Des essais topographiques, en quelque sorte, qui, loin de renier le coût humain des combats, privilégient une lecture de la guerre par sa géographie. Ces options iconographiques coïncident, dans le domaine stratégique, avec l’usage de techniques de simulation, la propagation d’armes agissant à très longue distance, mais également avec la censure médiatique exercée par les états-majors, et la quasi impossibilité pour les photographes et vidéastes d’opérer librement sur le terrain.

(Texto de la web de LE BAL)

El uso de las ruinas. Retratos obsidionales
(traducción de José Ramón Monreal)
Acantilado, Barcelona, 2017.

L'usage des ruines. Portraits obsidionaux
Gallimard, París, 2012.

Albert Speer, Naram-Sin de Acad, Escipión Emiliano, Irma Schrader, Shang Yang, Stig Dagerman, Sapor I o Bernardo Bellotto son algunas de las figuras que vivieron el asedio de una ciudad como vencedores, vencidos o simples testigos. A través de sus retratos, El uso de las ruinas reconstruye una historia del mundo desde la perspectiva que ofrece el panorama de las ciudades en ruinas, de la Mesopotamia anterior a la escritura hasta la Zona Cero de Nueva York tras el 11 de septiembre de 2001.

A medio camino entre la digresión erudita y la ensoñación, Jean-Yves Jouannais erige sobre los escombros de nuestra memoria un inventario a un tiempo caprichoso y razonado de las heridas de guerra más desgarradoras e indelebles.

(Texto de la contraportada)

Y dos lecturas complementarias:


W. G. Sebald
Sobre la historia natural de la destrucción
(traducción de Miguel Sáenz) Anagrama, Barcelona, 2003.

Luftkrieg und Literatur
Hanser, Munich, Viena, 1999.




Michel Makarius
Ruines. Représentations dans l'art de la Renaissance à nos jours
Flammarion, París, 2011 (2004).

Joan Brossa. Artes visuales

 Ainize González García
Joan Brossa. Artes visuales
Ixorai Llibres, Barcelona, 2015, 189 pp.
ISBN: 978-84-15987-01-7

El recorrido de este libro está enfocado a trazar el interés de Joan Brossa por despojar a su poesía de los límites a los que la somete el exiguo espacio de la página en blanco, con la firme voluntad de que pueda irrumpir en nuevos territorios. Un deseo que comienza por mostrarse esquivo en su poesía visual, que resulta más perceptible en sus guiones de cine y en sus obras de teatro irregular y que es rotundo en sus poemas objeto. La evolución del relato podría adquirir, entonces, la forma de una línea recta. Desde la voluntad por trascender la página en blanco hasta la cosificación de su obra. Esto es, de la poesía a la plástica. No es el caso. En este sentido, el texto tiene algo de perverso ya que, en vez de intentar disimularlo, el discurso juega a potenciar esa estructura abierta, constantemente transformadora, de la obra de Brossa. Un carácter subversivo que acaba por desestabilizar la base sobre la que se sustenta la creencia de que, en efecto, el poeta deja en algún momento la poesía para dedicarse al arte. Los procesos propios de las artes visuales se mezclan con los poéticos, al tiempo que unos y otros acaban por influirse mutuamente, a reclamarse incluso. Podría decirse que el yo poético de Brossa no es ajeno a su yo artístico. También que el artístico no lo es del poético. Y ambas máximas, sin distinción, serían de igual modo inequívocas.

 

***

Índice:

Nota preliminar

Introducción

1. Brossa y la pintura, que no la literatura
2. Letras que dibujan imágenes
3. Aquello que extraña sin ser extraño: la realidad como materia artística
4. El ballet, el striptease y la sugestión del movimiento
5. Cuando el poema es el objeto

A modo de epílogo: Sobre miradas, encuentros fortuitos y elucubraciones

Bibliografía seleccionada

Índice onomástico

 


Más información y reseñas: 
Joan Brossa. Artes visuales



 

Nunes, més enllà del temps

Nunes, més enllà del temps vol rescatar un creador radical, José Maria Nunes, un cineasta i pensador anarquista. Conegut membre de l’Escola de Barcelona, amb pel·lícules mítiques com Noche de vino tinto i Biotaxia, el seu cinema sempre va anar contra la comoditat de l’espectador i el sistema. L’any 1968 amb un film revolucionari, Sexperiencias, va posar en qüestió les veritats oficials del moment que donava l’esquena a la dramàtica realitat que es vivia als carrers de tot el món.

Com a pensador, va manifestar-se sempre a favor de la rebel·lió: l’any 1983, en un reportatge sobre l’anarquisme espanyol fet per a la televisió alemanya, deia que l’única solució pel poble espanyol era la indignació, molts anys abans que esclatés el moviment del 15-M.

Un elenc escollit d’il·lustres intel·lectuals i activistes aporta al llibre, des del present, una lectura reivindicativa de Nunes i de l’anarquisme. Enrique Vila-Matas, Manuel Delgado, Pepe Ribas, Valentín Roma, Xavier Montanyà, David Caño, Imma Merino, Isaki Lacuesta, Ainize González García; Julio Lamaña, Esteve Riambau, Jorge Nunes, Steven Marsh, Brice Castanon-Akrami, Alejandro Montiel i Oriol Díez Ferrer hi diuen la seva en un llibre coordinat per Joan M. Minguet.

Disseny gràfic d'Andreu Balius.

Joan M. Minguet Batllori (coord.), Nunes, més enllà del temps, Arts Santa Mònica, Edicions i Propostes Culturals Andana, Barcelona, 2016, ISBN 978-84-16445-14-1

El arte del siglo XX, según Max

Esta viñeta (este "Trampantojo") de Max es... un resumen genial.

Publicada en El País: link

Y al hilo de la viñeta:

 

Francis M. Naumann, Bradley Bailey, Jennifer Shahade, Marcel Duchamp. The Art of Chess, Readymade Press, Nueva York, 2009, 133 pp.

Larry Witham, Picasso and the Chess Player. Pablo Picasso, Marcel Duchamp, and the Battle for the Soul of Modern Art, University Press of New England, Hanover, Londres, 2013, 357 pp [también en ebook].







Manuel Segade, Adina Kamien-Kazhdan, Estrella de Diego, Fin de partida: Duchamp, el ajedrez y las vanguardias, Fundació Joan Miró, Barcelona, 2016, 155 pp [ediciones en castellano, catalán e inglés].