"Ningú no se sorprendà si començo dient que el cinema de Pere Portabella és singular. Les seves pel·licules, malgrat explicar històries, no són narratives; tenen continuïtat, però estan fetes de fragments i escenes isolades; són realistes, encara que de vegades tot el que distinguim en un pla es redueixi a unes taques borroses, per més que retratin ambients quotidians, es desplacen sovint cap a territoris onírics o fantàstics; contenen diàlegs, però s'utilitza més la música i els sorolls que no pas les paraules; els actors tendeixen a ser màscares, tot i presentar-se com a personatges; en fi, són obres marginals, i això no obstant han estat una referència durant molts anys en les cinematografies peninsulars, i avui se'n comença a reconèixer el mèrit fora de les fronteres d'Espanya". (p. 9)
FÈLIX FANÉS, Pere Portabella, Avantguarda, cinema, política, Pòrtic editorial i Filmoteca de Catalunya, 2008, ISBN: 9788498090468.
