Pere Portabella, No compteu amb els dits, 1967.
____________________________________________________________________
8
S’obre la cortina. La cantatriu, amb una carrabina. El pianista, al piano.
CANTATRIU (mentre canta engega trets al públic):
La gran societat!
Ah, el president ha proclamat
la gran societat!
Deixen que uns quants cavallers
davant una taula rodona
i sense gens de publicitat
estudiïn els efectes econòmics
d’una pau al Vietnam.
El cartellet davant de cadascun
diu ben clar de qui es tracta:
“First National City Bank”,
“Chase Manhattan City Bank”,
“General Electric Company”,
“E.L. Du Pont de Nemours and Company”,
“American Telephone and Telegraph Company”,
“General Dinamics Corporation”,
“Aerospace Industries Association of America”,
“Humble Oil and Refining Company”, de Houston, Texas.
I si el secretari de Defensa*
no fos secretari de Defensa,
també estaria assegut
amb aquests amics d’abans
davant aquesta taula rodona
a la Cambra de Comerç dels EE.UU.
i tindria un cartellet
amb el nom de la “Ford Motors Company”...
Tira els últims trets i somriu. Així que ella ha començat
a cantar, el pianista ha posat un mirall damunt el piano,
s’ha lligat al coll una bandera nord-americana a manera de
tovallola i ha procedit a afaitar-se amb màquina elèctrica i
donar-se una loció. Quan la cantatriu acaba, ell s’eixuga
amb la bandera, s’apropa a primer terme i saluden plegats
agafats per la mà. Mentrestant un asiàtic espellifat, que
entra i surt per la dreta i camina de quatre grapes, s’em-
porta tots els estris.
TELÓ
Estiu de 1967
*Mac Namara.
Pere Portabella, Nocturno 29, 1968.
Pere Portabella, Umbracle, 1972.
Pere Portabella, Informe general sobre algunas cuestiones de interés para una proyección pública, 1976.
Pere Portabella, Pont de Varsovia, 1989.
Pere Portabella, Die Stille vor Bach,2007.
.jpg)
